I. Kant: Fonamentació de la metafísica dels costums
«Ara: veiem que aquí la filosofia està col·locada de fet en una situació incòmoda: li cal una posició ferma, sense que, ni en el cel ni en la terra, trobi res d'on penjar o res on recolzar. La filosofia ha de demostrar aquí la seva puresa com a sustentadora autònoma de les seves lleis, no pas com a herald d'aquelles que li insinua un sentit innat o qui sap quina naturalesa tutelar.»
(Immanuel Kant. Fonamentació de la Metafísica dels Costums, Secció II)
En la Fonamentació de la metafísica dels costums trobem la primera exposició sistemàtica de la doctrina ètica kantiana després d'haver-se allunyat de la influència de Wolf, que apuntalava la seva teoria sobre la moral en el concepte de perfecció i d'obligació. La maduresa de la reflexió kantiana en l'àmbit pràctic ve després de l'impacte que li produeix l'obra de Rousseau, al qual es refereix com al Newton del món moral. La petjada que deixa aquest en Kant, fa que aquest desperti de "l'endormiscament dogmàtic" i s'adoni de la irreductibilitat dels valors morals.
L'obra a la qual dedicarem aquest curs, fou escrita l'any 1785 i es troba en un punt intermig entre la Metafísica dels Costums, de 1797 i la Crítica de la Raó Pràctica, de 1788, ja que comparteix amb la primera el seu to popular, i alhora és una introducció als problemes teòrics de què tractarà a la segona.
Kant parteix de la idea comuna de la bona voluntat i va descabdellant què s'hi troba implícit, tot escalant fins als primers principis de la moral. Aquests són els que permeten afirmar que un ésser moral només ho pot ser en tant que és autònom, és a dir, que els postulats que el porten a actuar només depenen de la seva raó i no pas de Déu ni de cap inclinació, cosa que faria, per contra, que les seves decisions fossin heterònomes i no pròpiament lliures.
Calendari
- 18 d'octubre: Sessió inaugural a càrrec de Salvi Turró.
- 25 d'octubre: Una voluntat bona en si mateixa (Pròleg i primera part de la secció I, pàgs. 57-73).
- 8 de novembre: Deure i inclinació (Segona part de la secció I, pàgs. 73-86).
- 15 de novembre: La raó pràctica (Primera part de la secció II, pàgs. 87-102).
- 22 de novembre: L'imperatiu categòric (Segona part de la secció II, pàgs. 102-125).
- 29 de novembre: El reialme dels fins (Tercera part de la secció II, pàgs 125-145).
- 13 de desembre: La llibertat de la voluntat (Primera part de la secció III, pàgs 147-162).
- 20 de desembre: Del límit extrem de tota filosofia pràctica (Segona part de la secció III, pàgs. 162-175).