La Saviesa del Món

« (...) El món, y sobretot allò més còsmic que hi ha en ell, a saber, el cel, ofereix a l'home antic i medieval el testimoni vivent que el bé no és només una possibilitat, sinó una realitat triomfant. La cosmologia té una dimensió ètica. Al mateix temps, la tasca de traslladar aquell bé al món de baix en el qual vivim, enriqueix l'ètica amb una dimensió cosmològica. Gràcies a la mediació del món l'home esdevé allò que ha de ser i, per tant, allò que és. La saviesa definida d'aquesta manera és, sens dubte, una "saviesa del món"».

(Brague, R. La sabiduría del mundo, p. 177)

Com és ben sabut, l'ànim que mou el Centre d'Estudis Carles Cardó és el de proporcionar un espai d'aturada i reflexió que entenem necessari per a orientar la nostra acció en el món. A La saviesa del món, Rémi Brague proposa una història del pensament antic i medieval ben singular precisament en aquest sentit: la història d'aquest l'esforç reeixit de l'home per a orientar-se en el món, un esforç la història del qual queda closa amb l'inici d'una modernitat que no se'n fa hereva. És el rebuig d'aquesta herència el gest magnànim de qui té les butxaques plenes? O potser una imprudència, un gest de prodigalitat? Aquest primer semestre de l'any acadèmic 2010-2011 mirarem de trobar resposta a aquestes preguntes, i tractarem de comprendre i fer fèrtil la història interrompuda d'un món savi que eleva l'home al zenit del seu propi ésser.

Rémi Brague és especialista en filosofia grega (especialment Plató i Aristòtil) i filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universität de Munic. Ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani. Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via romana (1999). Cal destacar-ne especialment El passat per endavant (2001), Au moyen du Moyen Âge (2008), Introduction au monde grec (2008). Al llarg del proper any apareixerà també l'obra La infraestructura metafísica, que es publicarà primer en català i que ha estat traduïda per Jordi Galí. En la sessió inaugural comptarem amb la presència de Josep Monserrat, professor de filosofia a la Universitat de Barcelona i editor i estudiós de l'obra de Brague.

Calendari provisional

  1. 30 de setembre: Sessió inaugural. A càrrec de Josep Monserrat.
  2. 14 d'octubre: Una saviesa pre-còsmica (Introducció i capítol I).
  3. 21 d'octubre: Naixement grec del cosmos. (capítol II)
  4. 28 d'octubre: Revolució socràtica i restauració platònica. L'altra Grècia: els atomistes. (capítols II i III)
  5. 4 de novembre: Allò altre de Grècia: les escriptures (capítol IV)
  6. 11 de novembre: Allò altre diferent: la gnosi (capítol VI)
  7. 18 de novembre: Els models marginals (capítol VII)
  8. 25 de novembre: La visió estàndard del món (capítol VIII)
  9. 2 de desembre: Un cosmos ètic (capítol IX)
  10. 9 de desembre: Una ètica cosmològica (capítol X)
  11. 16 de desembre: L'excés abrahàmic (capítol XI)
  12. 12 de gener: Sessió convidada: els models marginals, a càrrec d'Andreu Grau.
  13. 13 de gener: La fi d'un món (capítol XII)
  14. 20 de gener: La imitació de l'impossible (capítol XIII)
  15. 27 de gener: El món perdut (capítol XIV)
  16. 3 de febrer: Sessió inaugural. A càrrec de Jordi Sales.